Des del Cerdanyola Club d’Hoquei, moltes persones han seguit el Mundial de Patinatge Artístic que aquest any es disputava a Gold Coast (Austràlia), però ens quedem amb ganes de saber moltes més coses.
Hores i hores d’entrenament, de constància, de molta força de voluntat i de sacrifici que han valgut la pena. Què significa per a tu aquest esport?
És una disciplina que ensenya per a la vida i omple aquella part de mi que completa la satisfacció i inhibeix els mals moments.
Com vas viure el viatge d’anada a Austràlia?
He gaudit de cada instant sense pensar en l’arribada allà, perquè sabia que eren escenes i situacions que no es tornarien a repetir.
Com valores el nivell de competició d’aquest mundial?
La presència del continent americà s’ha fet notar i no ha estat fàcil concentrar-me en valorar les meves capacitats ni els meus límits.
Segur que com sempre, anaves disposada a donar el millor però... esperaves el brillant resultat obtingut?
Al primer Mundial, s’hi va a aprendre, no a guanyar. En cap moment vaig pensar en trobar-me en aquest bloc de la classificació.
Podries comentar-nos els sentiments que vas viure en el podi, durant el lliurament de les medalles?
Va passar molt ràpid i jo no hi era tota. Puc recordar la satisfacció de rebre alguna cosa a canvi de molts entrenaments bons, però sobretot, dels dolents.
De cadascun dels moments viscuts, amb quin et quedes i perquè?
Amb l’arribada a l’aeroport de Brisbane, per a tornar a reviure tots els moments que van seguir-lo.
Alguna anècdota?
El cangur de peluix de la Bego, en “Zapatitos”, va fer que s’acomplissin totes les peticions que li vam demanar.
Per acabar Carla, podries descriu-re’ns com és l’actual sots-campiona 2007, en categoria Júnior?
Espontània i xerraire, però sobretot tossuda (confirmat per tota la gent que m’ha conegut).
Torn de preguntes i respostes curtes.
Un moment: el retorn de l’Albert a Cerdanyola
Un record: el càmping de Filipines on passavem les vacances jo i la meva família quan era petita
Austràlia és... el país on viuré a la meva jubilació
Un somni: viure per sempre sense més disgustos ni moments tristos
Una música per a una coreografia: Ennio Morricone (Cinema Paradiso)
Moltes gràcies per tot Carla i que segueixis elevant el patinatge artístic al màxim exponent.
